AMBAIXADA DE MOROS I CRISTIANS
 
AIELO DE MALFERIT
 
AMBAIXADA DEL MORO
 
 
Sona dintre del castell el clarí i soroll d’armes. Els cristians formen al voltant del mur; estan preparats per al combat.
Apareix dalt de les almenes lAmbaixdor Cristià fent un monòleg, mentre el sentinella, al seu costat, mira cap a tots els llocs per divisar l’enemic.
 
A.Crist.-     Els sequaços del falç Mahoma
per tot arreu l’estrall portaran,
però la rissa i la mofa seran,
del cristià valent i atrevit.
D’aquesta terres, si consegueixen prendre-les,
Patria, Fe i Religió perdrem,
i de lliures, en esclaus ens convertirem.
Però… ¡No soldats! ¡això mai serà!
¡primer sucumbir i morir!
Amb goig, el meu cor,
espera ja palpitant,
i el meu atordit instant de l’encamissada lluita.
Per la Patria i la Religió,
contra vils africans,
hui, valents aieloners,
a les meues files acudiu.
Altiva la mitja lluna,
amb siniestres intencions
al peu d’aquests torreons
amb pressa volen arribar.
Amb festes i alegries
hui, les hosts de Mahoma,
les seues disposicions prenen
per lluitar i vèncer.
Els nostres pares, els nostres fills,
les nostres dones i germans,
si de cas ens vencem, ¡aieloners!
les seues víctimes han de ser.
 
L’Ambaixador Cristià, es retira dintre del castell amb gestos de preocupació. Queda sols al torreó el sentinella que, fent visera damunt els ulls amb la ma, divisa l’exercit del moro, que ja està arribant. El sentinella, quan l’Ambaixador moro arriba a les portes del castell diu:
 
Sent.-         ¡Ah del moro!
A.Moro.-    ¡Ah del castell!
Sent.-         ¿Qué supliques, moro barbut?
A.Moro.-    Parlamentar amb tu.
                   Tal vegada dintre d’un moment
vinga a terra eixe castell.
Nostre el merlet serà
on aireja eixe penó.
Doncs del moro a Espanya,
guardat per infançons,
que no aterre els peons
del profeta a la seua sanya.
Malaït siga qui confiat
gosa la seua sang escampar
sense que puga recullir
l’aluro que ha sospirat.
 
Sonen els clarins anunciant l’Ambaixador cristià. I el moro continua parlant.
 
¡Ah del qui intente oposar
la seua força a la nostra vàlua,
per qualsevol lloc nostra gumia
sense tregua sabrà vèncert!.
 
Apareix l’Ambaixador cristià dalt del castell
 
A.Crist.-     ¿Veniu en so de pau?
A.Moro.-    Guarde el cel al noble adalid cristià.
A.Crist.-     Salut al Mahometà.
A.Moro.-    Beneixca Alà la vostra terra.
A.Crist.-     Guerrer i ambaixador
                   la vostra paraula escoltaré
                   perquè be cap dintre la meua fe.
A.Moro.-    Jo us he vist i admirat
                   en cent combats lluitar;
                   Jo us he vist pelear
com cabdil esforçat.
Sou la glòria d’aquesta comarca;
Sou valent per demés
i a les vostres host, mai
la meua bandera oprobi marca.
Doncs, adversa la fortuna,
hui humuliaràs eixos penons,
que malgrat els seus lleons,
es rendeix a la mitja lluna.
Vençut em vegereu ahir,
be ho plora el cor,
i l’ensenya d’Aragó,
flotant es veu per tot arreu,
i a la lluentor d’eixes espades,
que empunyeu amb bissarria
confoses aquell trist dia,
es postraren les meues mesnades.
Però Alá amb els seus favors,
hui ens tornarà la victòria,
i donarà per fi la glòria
als seus fidels servidors.
Esclaves les vostres cristianes,
els peus besen de les meues mores;
Els xiquets des d’el bresol
passaran al meu poder;
i amb el temps han de ser
la glòria de la Mitja Lluna.
Les flames brillen pertot arreu,
caminen entre fogueres;
cremen les vostres banderes;
¡sabem per fi vèncer!
La vostra Patria no existeix,
ja no teniu un altar;
ni terra on poder cavar
una fossa pobra i trista.
De mil pobles amb deshonor,
que l’àrab subjectà
i amb valor subjugà
sols ressisteix aquesta vila.
Complint el nostre honor, no serà mengua
que atent a la promesa de la meua llengua
rendiu el torreó a la seua vàlua.
Pregunteu, oh soldats, al poble sencer
a qui el dol amb dolor oprimix
i escolteu a qui plora i amb la seua angoixa gemega
i la pau demana a l’adalid guerrer.
Però, si obstinat en la defensa intentes
el meu coratge ressitir, per Alà jure,
que d’escala al meu peu
m’han de servir mil caps ensanguinats.
¡Respongau, capità! o tot seguit sucumbixca
la vila del califa al poderiu,
o trobareu oberta pel meu valor
al mateix lloc, segura tomba de mort.
 
Soroll dintre del castell i de la gent que s’ha congregat al torreó.
 
Pob.Crist.- Els nostres fills, senyor, ¡pietat per ells!.
A.Crist.-     Silenci us demane, i escolteu ara
                   el que un cristià, a l’arrogància mora
                   respon amb honor per protegir-vos.
 
                   Dirigint-se a l’ambaixador moro continua diguent…
 
I vos moro que valentment
sabeu tan brau lluitar,
vos que sabeu apreciar
de l’adversari l&r
squo;honor (amb burles).
Vos, soldat i cavaller
¿aconselleu a un guerrer
que siga a la fi un traidor?.
¿Jo un traidor? ¡Oh!, ¡Viu el cel!
que si m’ho dius tu,
jo us jure que sou per Déu,
el més vilatà de la terra.
¿Jo traidor?… ¿jo de la meua fe,
desgraciat, renegar?.
¿Jo el meu castell entregar
per a trepitjar-lo als vostres peus?
¿Sens dubte haveu cregut (amb burles)
al trobar-me vos així
que pensaveu trobar ací
a un vil soldat i esclau rendit?
Lluita hui amb els braus,
amb els cristians de valor,
i que sàpiga l’ambaixador
que ací no animem esclaus.
Per la Patria i la Religió,
per el rei i per la fe,
flotant altiva es veu
aquesta ensenya d’Aragó.
¡Si conseguir-la apetiu
i arrancar-la dessitgeu,
o entre la runa la trobeu
o per Déu, que morireu!.
(Dirigint-se al poble amb ternura…).
I tu, que a tremolar
no fa molt ací començaves,
i pels teus fills ploraves
disposat a capitular,
¿veuràs amb la injusta calma
profanats els teus altars
i elevar entre cants
d’impiu triomf la palma?
Espanyols, valencians, aieloners
no tremoleu davant l’horror
de servir a eixos tirans.
¿Jureu perir ací?
¿Jureu defensar la fe
que jo a vosaltres confié?
Pob.Crist.- ¿Deguem morir?
                   ¡Sí,… sí!
A.Crist.-     Soldats, valencians, cristians, jo
                   admirant aquesta intrepidesa
                   aquest castell no puc
                   al moro entregar.
Pob.crist.-   ¡No, no, no…! no degueu!
A.crist.-      ¿Haveu sentit, ambaixador?
                   Ja la meua resposta teniu
                   doncs ací trobat haveu
                   espanyols amb honor.
                   Guerra a mort entre els dos,
                   guerra a mort al musulmà.
                   Açò us diu el capità,
                   i que la seua causa la jutge Déu.
A.moro.-    L’orgull bé s’adverteix
                   de la vostra sang espanyola
en eixa resposta sols
que doneu a un cabdil fort.
Be conec a l’espanyol
que altiu en les seues mateixes penes
des de les seues pobres almenes
alça l’orgull fins al cel.
¿Guerra a mort declareu?
doncs guerra a mort us donaré
i en pols convertiré
les muralles que guariu.
Aquesta vila destroçada
es veurà pels meus guerrers.
¿Quí vos podrà ja salvar
de la meua venjança i furor?
en el vostre inutil valor,
¿a quí s’atreviu invocar?.
A.Crist.-     Al Déu de la terra i el cel
que protegeix la nostra fe
i cristians hui ens veu
sostenir la fe amb zel.
La nostra causa és la de Déu
i el que guanye dels dos
coronal el seu triomf veurà.
Si perguem els altars
pel moro derribats
i en els temples incendiats,
no ressonen els cantars,
de Cristo la bendició
per qualsevol lloc ens acompanyarà,
i per a Déu servirà
d’altar el nostre cor.
Cristians tots d’aquesta vila,
guerrers meus, a lluitar i morir
i abans de hui sucombir
lluitem per a triomfar.
A.moro.-    Lluitem, doncs, capità
                   bandera contra bandera,
                   que ja la victòria espera
                   pels seus esforços al moro.
                   ¡Mahoma! ¡a pel creient!
                   ¡Guerra a Cristo! i a la seua fe!
A.Crist.-     Jo a l’impiu reballaré
                   la sang sobre el seu front!
pob.Crist.- ¡Guerra, guerra per la Vila!
 
A.Crist.-     A les armes i al penó
                   conduit per Aragó.
                   Venjança al moro vil
                   i a tu, ambaixador
                   per rosposta portarás
                   els caps que veuràs palpitar
                   al teu voltant ensanguinats.
A.moro.-    ¡Guerra, guerra i venjança!
A.Crist.-     ¡Guerra, i mort a l’Islam!
A.moro.-    ¡Cadenes d’esclau al cristià!
A.Crist.-     A tot el poble fidel, l’esperança de vèncer.
 
Sonen els trons dels trabucs i molt de soroll de tots els soldats. El capità cristià baixa del castell a lluitar contra el moro. Venç el moro i pujant dalt del castell arranca
l’estandart cristià posant en el seu lloc l’estandart moro.
 

AMBAIXADA DEL CRISTIÀ
 
L’ambaixador cristià apropant-se al castell, diu:
 
A.Crist.-     Ja veig el castell
que abandoné amb dolor
i encara el cor em parteix.
En ell anlairava l’estandart
del diví Redemptor.
I huí ¡què aprobi! als seus torreons
per la nostra mala fortuna,
no hi ha senyals natzarenes,
i les host morunes
sostenen la Mitja Lluna.
Aielo de Malferit,
de nou estem contemplante,
les estranyes es commouen
i ens fan plorar els ulls,
quan vegem que aquesta vila
encara es troba ocupada
per tots els qui adoren
la mitja lluna mahometana.
Des d’ací divisem partides
del terme i les rodalies.
De Purçons a la Serratella
passant per l’Arcà el Clarià
Belitroies i Carrascal,
que camí donen a Cairent.
 
Sonen els clarins de l’ambaixador.
 
Tu en poder del musulmà,
castell que fou d’Espanya,
subjecte a la ruda sanya
d’un impí capità.
Castell que fou algun dia
noble alberg de cristians
i hui subjecte als tirans
que oprimeixen la pàtria meua.
A l’àrab al fi llancem
de la nostra pàtria i llars,
i davant Déu, els nostres cants
triomfants entonem
trencats ja els duarts, mahometans.
Abaix eixe paladí,
d’oprobi per al cristià.
Caiguen, doncs els mahometans,
que han cobert de fang
els nostres pobles inhumats.
A tu, Santo Cristo, implorem,
que, en aquesta difícil hora,
ens inflames de valor
en la lluita contra l’host mora.
 
L’Ambaixador cristià apropant-se al castell i amb veu potent diu:
 
A.Crist.-     ¡Ah del moro!
Sentinella.- ¡Quí va per ahí!
A.Crist.-     Un cristià aieloner,
                   que torna al seu poble feiner.
Sentinella.- ¿DE pau veniu?
A.Crist.-     Amb les armes, el camí
                   fins ací s’ha obert ja.
Sentinella.- ¿Què supliqueu?
A.Crist.-     Jo no suplique.
                   Qui pot, deu manar.
Sentinella.- ¿Veniu tal volta a parlamentar?
A.Crist.-     A parlar amb el rajà.
 
Sona el clarí, del castell. Apareix l’Ambaixador moro que diu:…
 
A.moro.-    Alà vos guarde, ambaixador.
                   ¿invoqueu en aquesta terra,
                   en compte d’un llançament de guerra,
                   la mà d’un protector?.
                   ¡O sentiu el cor ja dèbil
                   davant el turbant del moro?
                   ¿Què suplica el vostre rei,
                   que rendit a l’aragonés,
                   vos envia als nostres peus,
                   acceptant la nostra llei?
A.Crist.-     Sàpiga el rajà barbut,
que sobren els homes d’honor,
i sàpiga que la bandera
que el cristià un dia alçà,
ni el moro la destrossà
ni confondre-la pogué.
Rendix-te, doncs, capità,
torna’m la meua pàtria,
on lluny algun dia,
els meus restos descansen.
Hui vos ofereixc, rajà,
la pau que et mereixes,
però, pensa al contestar,
que aquest castell serà meu.
A.moro.-    Per demés estàs valent
senyor ambaixador,
doncs, consulteu al vostre valor
i no a la meua impetuosa gent.
Les nostres conquestes perguerem;
perguérem la nostra grandesa
i per tot arreu els nostres caps
davant vosaltres rendirem.
Tot desaparegué
quan caigué València.
Sols ens resta l’espasa
i aquest castell que jo guarde.
Vostre és, Aragó,
vostre serà el triomf.
Tornarem al desert
i aquesta glòria us quedarà
Però, ¿donar-vos jo la fortuna
sense disputar la victòria?…
Això no, per l’altra glòria
que cenyís la Mitja Lluna.
Com a bons hem lluitat
i en la lluita no hi ha trampa
¿Vosaltres voleu la vila?
Nosaltres us la donarem
però entre enderrocs
i sobre morts passareu,
i entre morts cantareu
la vostra nova llibertat.
Diga-li açò al vostre rei:
Vostra la vila ha de ser
i si en ella voleu entrar,
la vostra creu s’ha d’humiliar
o en la lluita morir.
A.Crist.-     Si en la guerra persistiu
                   i la guerra provoqueu,
                   dura i feroç la tindreu.
A.Moro.-    ¡Les nostres armes guarde Alà!
A.Crist.-     ¡El vostre orgull caurà!
A.moro.-    ¡Molt altiu veniu, senyor!
A.Crist.-     La Verge i el Cristo, ens acompanyen
                   amb la nostra fe i virtut.
A.moro.-    De l’eterna esclavitut, ni Sant Engraci
                   ni el
vostre Cristo, a Aeilo salvaran.
A.Crist.-     Un anima al cristià i l’altre
                   amb la seua bondat, força i valor li dona.
A.moro.-    Serà l’oprobi major
                   si huí vos venç la nostra mà.
A.Crist.-     ¿Voleu guerra?
A.moro.-    ¡Guerra a mort!
A.Crist.-     ¡Santiago per entre mil!
A.moro.-    ¡Oprobi al cristià vil!
A.Crist.-     Maledicció sobre eixe fort.
A.moro.-    ¡Musulman, guerra a València i Aragó
                   i als seus cristians d’Aielo!.
A.Crist.-     ¡Cristians, aieloners, valor i fe!
                   que per Cristo humiliarem
                   d’eixe bàrbar, la sanya.
                   Que sone al punt la trompa,
                   l’eco marcial dels cristians,
i als infidels mahometans
la creu, per nosaltres, trenque.
Sigau valents, que en aquest dia,
o tots penedim, o victòria alcancem.
I al que covard es veja,
derramant minvats plors,
que en poder de l’infidel moro
esclau per sempre siga.
I a tu, moro, en la teua feresa
pel meu Déu, soldat jure,
que sobre eixe mur
aniré a buscar el teu cap.
A.moro.-    El teu, al rei d’Aragó,
                   amb els teus enviaré
                   i ens resposta els donaré
                   de les seues hosts l’ultratge.
A.Crist.-     Que sone la trompa guerrera
                   i a l’assalt, valents, alcem el vol
                   i al Cristo de la Pobresa invoquem
                   mentre rugix en la lluita el valor.
                   Si morim, la fe ens reserva
                   altra pàtria més grata en el cel.
                   Hui salvem del moro aquesta terra
                   per la glòria i honor d’Aragó.
A.moro.-    ¡Mahometans, a les armes contra els cristians!
A.Crist.-     ¡Cristians, pel Cristo i per la terra!
                   Visca Aielo!
Pob.Cris.-   VISCA, VISCA, VISCA!
 
Sonen els trabucs i el capità crsitià puja al castell per lluitar contra el moro que serà vençut.
Despenja l’estandart moro que reballa baix el castell i col·loca l’estandart cristià.