Embaixades de la festa de Moros i Cristians d’Oliva
——————————————————————————–
 
Embaixada Cristiana  
ARENGA, ESTAFETA, AMBAIXADA CRISTIANA I RECONQUESTA 
INICI DE L’ACTE 
 
CAPITÀ CRISTIÀ: Alceu soldats el vostre front,
s’han acabat fatigues i cansaments,
ja arribem a la fi de la jornada
que sempre desitgem i oferim a Déu.
Aquell és el penó de la nostra vergonya,
a les seues muralles s’enfonsà el nostre honor.
Fins que banye la nostra sang Oliva
en l’ànima quedarà viva
la taca que ens va deixar el moro.
 
Mireu la muntanya de Santa Anneta
i us omplireu d’emoció;
com et recorde Santa Anneta,
com et duc en el meu cor.
 
Prometem-li a Déu penedir-nos de les culpes
i alcem l’espasa;
comencem la nostra lluita sagrada
per recuperar la ciutat i la plaça.
 
És menester constància, foc en els pits
que, calent, mantinga el nostre ardor.
A cada cop assestat a l’enemic
que caiga un moro.
 
Que Déu siga testimoni
del nostre zel i el nostre ardent amor.
O viu o mort, el cos a Oliva deixarem.
¡Mai!, Mai captiva en mans de moros la deixarem.
 
 
Si entre vosaltres hi ha algú
que tinga por a l’espasa,
i horror a la mort,
 
que de seguida abandone la batalla.
 
Qui no senta lluitar per cent
i a qui sol li tremole l’espasa
que es retire també;
que pocs amb valor i resistència
per centenars de covards lluitaran.
 
Però espereu un moment;
tal volta puga aconseguir,
sense sang ni batalla,
que ens entreguen la ciutat.
 
Cavalca soldat al castell,
i dus-los aquesta estafeta;
cavalca soldat com el vent.
 
   
  
ESTAFETA Un genet es dirigirà des del lloc on estan el capità i l’ambaixador cap al castell amb un pergamí que donarà al capità Moro. El capità obrirà el pergamí, el llegirà i l’esgarrarà. El genet torna a cavall al lloc on estan els cristians. 
AMBAIXADA CRISTIANA   
AMBAIXADOR CRISTIÀ: Tal vegada, si ho pensa bé,
el castell entregarà.
Però si no ¡Per Crist!
les armes el prendran.
 
 
 
AMBAIXADOR MORO: Que Al•là et guarde ambaixador,
conversar m’han dit que vols
amb mi; la teua ambaixada
aguarde ja. 
AMBAIXADOR CRISTIÀ: Te la donaré ràpidament;
no et sorprendrà
saber que prop d’ací
tinc el meu exèrcit.
D’ell duc l’ambaixada
que prompte serà un fet.
 
AMBAIXADOR MORO: ¡Avant! Que els moros
també estem esperant.
 
AMBAIXADOR CRISTIÀ: Ací són els meus exèrcits esperant,
sols ansien véncer o morir;
i veient-se deshonrats i afrontats
s’alça violentament la seua passió
i el triomf se’ls presenta segur,
ja que Déu estén la mà
i el seu auxili sobirà.
Així doncs, segurs de victòria
vinc a suplicar-te
que et deixes de valenties
i m’entregues la plaça;
i amb prudència excusar la violència
que les meues tropes airades
sembraran pertot arreu
si entren armades.
 
Aquesta és la meua voluntat,
Així evitarem la sang.
 
Considera a més, que abandonat
en aquesta plaça, pobre i solitari,
et fallarà l’auxili
i també les municions
si les meues legions
escampen pertot arreu
la mort dura i cega.
 
Abandona-la si lliure vols
fugir dels rigors
que sabran aplicar-te, guanyadors,
els cristians amb la seua ira reprimida.
 
Això t’exigesc des d’ara.
 
Si no ho fas, l’espasa destructora
T’arrancarà allò que la teua mà nega.
 
Amb pietat no fingida
Et permet, i amb ànima bondadosa,
que t’endugues armes i municions;
i sols dones a les meues legions
lliure entrada a aquesta venturosa plaça.
 
Però, si aferrat al teu valor insà
Rebutges, avui, les meues propostes
i a la batallà et disposes
armant la teua mà;
si amb la meua conducta generosa
no respon la gent mahometana,
sort terrible, mort desastrosa
a mans de Déu us espera;
cada cop que done hui la nostra espasa
un cap caurà rodant.
On el cristià pose la petjada
Amb la sang anirà banyant la terra.
 
La dignitat tacada i ofesa
i el punt d’honor ardent
impulsen el nostre valor,
que no consent que diga d’un cristià
que haja quedat vençut per un moro.
 
Ja pots triar la teua fortuna:
La guerra cruel, que mai no ha vist
cap generació
o la pau benigna.
 
D’una banda mort segura,
De l’altra, llibertat i sort t’augura.
 
 
AMBAIXADOR MORO: Parla com vulgues;
Que paraules vanes
no mouen el moro.
Si vols la batalla,
t’esperaré a la muralla.
No et tinc por.
conec el vostre valor
que quan s’enfada
si l’enemic lluita amb honor
el cristià fuig i s’espanta
Guerra volem.
Aquesta pau minvada
és indigna de qui du espasa.
 
I ja que sols esperes la meua resposta
pots anar-te’n.
I aparella les teues armes.
 
 
AMBAIXADOR CRISTIÀ: Em dol la teua resistència.
Si la veu de la prudència
no vols avui escoltar,
quan arribe la violència
inútil serà clamar.
Prompte vindrà la mà
amb l’impuls sobirà
per complir la nostra amenaça.
El foc de la nostra raça
venjança donarà al cristià.
 
 
  
AMBAIXADOR MORO: Sembles molt presumit 
AMBAIXADOR CRISTIÀ: I pressumesc amb raó;
prompte veuràs confós
com la cristiana legió
canta el triomf promés.
  
AMBAIXADOR MORO: Ho sent; per tu ho sent;
A vegades &eacute
;s violent
I ràpid el cor;
Si no hi és tota la raó;
Un desastre gran present.
¿On són els vostres soldats?
Quatre homes roïns, armats,
¿Creieu que guanyen la guerra
a enemics esforçats
que són temor de la terra?
 
Desistiu ja, bon soldat,
de la mampresa atrevida.
La fe que us donava vida
en vosaltres s’ha assecat.
¡Déu, de vosaltres s’oblida!
 
 
AMBAIXADOR CRISTIÀ: ¿Te’n vas del cap?
¿La fe cristiana s’ha mort?
Aviat veuràs que és cert,
perquè tu no ho entens.
Mogut per les nostres veus
Déu ens ha escoltat,
i com un premi celestial
fe i valor ens ha donat.
 
Recorda el gran poder del cristià
si té la mà de Déu en el combat.
 
 
  
CAPITÀ MORO: Ja estic fart
de les teues veus arrogants.
 
CAPITÀ CRISTIÀ: La nostra fidel perseverança
més et cansarà.
 
CAPITÀ MORO: La batalla ho dirà 
CAPITÀ CRISTIÀ: ¡Guerra! ¡Guerra al mahometà!
 
El Crist estén la seua mà.
¡Oliva queda salvada!
 
CAPITÀ MORO: ¡A la guerra muslims!
¡Guerra al cristià!
 
CAPITÀ CRISTIÀ: ¡Pel Crist: anem a la batalla! 
 Comença una batalla d’arcabusseria, foc, etc. i una lluita semblant a l’anterior. Ara guanyen els cristians i es despenjarà la insígnia de la mitja lluna i es pensarà la banderola de la creu sobre el castell.