A M B A I X A D A    M O R A
 
 
Cristiá.  En nomde Deu, digau al sant i senya!
 
Moro.     L’ùnic Deu es Alà i es insolència
                         Que pot costar la vida al que s’empenya
               Demanant a estes hòres contraseñilla
               en eixe tò d’orgull i intransigencia.
 
Cristiá. Yo soc el capità que d’esta plaça
                te la força, la llei i el regiment,
                aclariu-me el perquè, d’esta amenaça
                que ve d’un foraster d’una altra raça
                o tindreu, d’inmediat, dur escarment.
 
Moro.     Soc el cabdill d’esta avançada mòra
               que aplega victoriosa del combat
               i em complau contestar, venint de fòra,
               a allò que el capità, en mala hòra,
               ignorant, sense duote, ha preguntat.
 
Cristiá    Vos demane explicaciò
               Molt sencilla i planament;
               Vullc saber la situació,
               El motiu i la raó
               d’este atac tan de repent.
 
Moro.     De moment exigim la rendició
               del territori del que sou garant.
               Volem plena obediencia i sumissió,
                l’entrega de l’espasa i el penó
                i ho volem aviat, llest i a l’instant.
               I si de veres estimeu la pau,
               Doneu provà fidel i convenient,
               I abans que el día torne a pintar blau,
               del castell feu-me entrega de la clan,
               com signe d’adhesió i acatament.
 
Cristiá.   Sense mes explicacions
               no entregarem, esta tèrra.
               Si no es doneu mes raons
               Trencarem conversacions
               i anirem tots a la guèrra.
               I sabent la condició
               del que ve com enemic
               exigim satisfacció.
 
Moro.     Escolteu, puix, la cançó
               Que despres vindrà el repic.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cristiá.      Millor parlamentant ens aclariu
                  De quina raça sou i qué voleu
                   i a quí teniu per rei i d’on veniu,
                   el perque d’esta insania i el motiu;
                   el nom dels vòstres sants i el vòstre Deu.
 
Moros.       Sòls perque tinc compasió
                   Donare una explicació:
                   Som de l’Orient allunyat
                   D’allà on el sol s’assoma,
                   Fidèls d’Alà i de Mahoma
                   que es el Profeta estimat
                   el mes gran verenat
                   i portem el manement
                  de fer que la pell de bou
                  siga regne d’un rei nou
                  que ya domina l’Orient.
                  El Califa ens fa costat
                  I com es tan poderós,

                  Este projecte ambición
                  Pronte estarà liquidat.
                  Mija Ibèria hem redimit
                  I als reis cristians dominat
                  si algun castell no es rendit
                  segur que ya està assediat
                  per l’ejercit aguerrit.
                  I avançant gallardament
                  com grans senyors de la guèrra
                  ara apleguem a esta tèrra
                  on restarem llargament.
                  Si per bòja vehemencia
                  oferiu oposició,
                  (en nom d’Alà parle yo,
                  i en tota la reverència
                  a l’unic Deu verdader)
                  per mes que feu resistencia
                  este castell ha de ser
                  des d’ara la residència
                  de la força que yo mane
                  i en el seu nom vos demane
                 domini plé d’este llòc,
                 perque la fòrça està llesta
                 i vòl començar el fòc
                per a enllestir la conquista
                que està llaurant pòc a pòc.
                Dominant la situació
                Vos proposem claudicar
 
 
 
 
 
 
                i la sola condició
                que posem es : Rendició
                Despres ya podem parlar……
 
                Si hi ha resistencia vòstra,
                si entrar voleu en discordia
                quedará com una mostra
                d’imprudència en la memoria
                de nòves generacions
                quan coneguen les raons
                que a atres tèrres obligaren,
                per la fòrça i una a una,
                a que la Creu humillaren
                devant de la Mija Lluna.
 
                Benissa es la gran fita en este instant,
                es la mùsica dolía d’este cant
                que tancarà la marcha victoriosa
                i, com una atalaya vigilant
                serà la seua tèrra lluminosa.
                I quan ya la faena estiga llesta
                I tingam rematada la conquista,
                Fixes totes les fites, ben concretes,
                serà el temps del descans i de la festa,
                dels mùsics, dels artistes i poetes.
                demane confianza, no patiu;
                sols espere esta plaça que rendiu
                acatant la llei nòstra plenament
                si voleu evitar que en desafiu
                es derrame la sanc de tanta gent.
                I si creua pel vòstre pensament
          
     oposar a esta fòrça impediment
                a l’avanç victorias d’esta falange
                abans que s’alçe el sol allà a l’orient
                sabreu del agut tall del nostre alfange.
 
Cristiá.        Per questió de tradició
                    este pòble te d’antic
                    una fèrma decisió:
                    A qui es declare enemic,
                    oposar força i raó.
                    Si l’amenaza cumpliu
                    colze a colze, ben unit,
                    front al desafiu
                    i, mes que estiga ferit,
                    mestres quede un hòme viu.
 
Moros.         Si el que dicta la llei es el mes fòrt,
                    ya decidida està la vostra short;
                    ya sou esclau d’Alà del seu Profeta
                    i sols burlar les urpes de la mòrt
                    podrà qui accepte açò com còsa feta.
                    Convertirem iglesies en mesquites
                    i almàceres farem de les ermites ;
                   requisarem destrals, trulls i forcats
                   i podrem possesió de les collites,
                  de l’horta, de la vinya i dels sembrats.
                 
                   I, sese mes històries i querelles,
                  Com la mes dolça mèl de les abelles
 
 
                com el premi millor, i preferit,
                seran nòstres també, vòstres doncelles
                abans que, mort el sòl, caiga la nit.
                I, despreciant als novis i als germans,
                Cibrirem els seus cosos, péus i mans
                de sedes transparents i de brocat
                bordats en òr i argent i de caftans
                de perles i esmeraldes enfilats.
                I igual que les rosales dels matins
                cantaran l’alegría dels jardins,
                la glòria dels palaus i dels castells
                i, entre fronts remoreses i gesmins,
                eclipsaran a ròses i clavells.
                Esta es la posició ya decidida:
                si no oposeu esforços sense mida
                en defensa perduda d’esta plaça,
                conservareu, al menys, alé de vida
                i, així, podreu lliurar la vostra raça.
                Mes si enfrentar voleu la pòbra llança,
                mes enllà de la mida que ara alcanç,
                a les nostres esposes victorioses,
                ballareu de la mòrt la negra dança
                despres de mil trotures espantoses.
                I açò tot serà un plòr i serà un dòl,
                que, abans que apague hui la llum el sòl
                i la lluna ens ofrene la somrissa
                la pòlvora, sudari i fosc trespòl
                s
erà de tot el terme de Benissa.
                Volent cumplir allò que ens proposem,
                de la mateixa tèrra forjarem
                un regne nou que siga tornaveu
                de les nòstres creencies que estimen.
                ¡Amunt la Mitja Lluna, avall la Creu…. !
 
Cristiá.    T’avise que no passes mes avant
                I que el absurt intint poses remat ;
                t’has passat de la ralla despreciant.
                Al que es per a nosatros el mes sant
                i a este pòble sencill has insultat.
 
                I a l’ampar d’eixe signe de la Creu
                que es la força del Crist que està en el cèl
                llance al vent este crit: ¡Germans, per Deu!
 
Moros.     Yo en l’anim ben disposat, alçe la veu:
                ¡Lluita, victòria o mort vèrs l’infidel…!
 
                                     ……………
 
                         (pòlvora i al-harabiya)
 
 
                    Pascual Giner Pèrez
                      Benissa 1997
 
      
 
 
 
 
A M B A I X A D A    C R I S T I A N A.
 
 
Mòro.     ¡Digau a que heu vingut i que voleu!
 
Cristiá.    El propòsit tenim de parlar clar
                sense necessitat d’alçar la veu
                y vosotros, despres, ya pensareu
                qué voleu, en respòsta, argumentar.
 
Mòro.      La paraula adecuada es un tresòr
                i no es fòll repìc d’una campana,
                digau-nos que voleu i sense pòr
                mes feu-ho en brevetat perque es com òr
                que no es deu malgastar en cosa vana.
 
Cristiá.     Informarem, tan sòls, sencillament,
                d’un desig pel pòble somiat
                al llarc d’un fosc camí de patiment
                i tractarem en este parlament
                de concretar la nòstra coluntat.
 
Mòro.      Escoltem la proclama, en veritat
                Extranya i sorprenent a estes hòres,
                perque ens intriga la solemnitat
                que acompnya la pòbra qualitat
                del vell cristiá davant les fòrces mòres.
 
Cristiá.    Desde la negra data en que arribareu
                i abusant de sorpresas i traicions
                la tèrra d’este pòble dominareu
                i als seus hòmens millors assessinareu
                estem vivint d’angoixes i emosions.
                Ens tallareu, primer, la llibertat
                i,  segòns manament del vòstre rei
                com ejemplo de greu indignitat
                imposereu terrible autoritat
                costum extranya i extrangera llei.
 
Mòro.      Quan a esta tèrra aplegarem
                ya fa uns quans segles d’això,
                facilment la dominarem,
                someterem i tractarem
                segóns la nòstra raò.
               I mai ningú s’ha queixat
&n
bsp;               i hem vixcut tranquilament
                dins d’un ordre ben forjat….
 
Cristiá.     I el poble cristià ofegat
                per un amo intransigent.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mòro.       Vos haviem tractat en confianza
                   cadascú en el seu lloc, es veritat,
                   mes, gaudíeu de vida i esperanza.
                   I ara veniu aci clamant vengança
                   d’un mòdo que pareix desficaciat.
 
Cristiá.       Ací hem vingut a parlar,
                   deixeu-me, puix, començar:
                   Quan la vòstra autoritat
                   Confundient mòrt per remei
                   va matar la llibertat
                   dictant apresora llei,
                   segareu nobles afanys
                   i no ha pasta un moment
                   al llarc de tantíssims anys
                   sense dictar escarment.
                   La sobèrbia vos podìa
                   i tenía dominats
                   i si algú desobedía
                   i a la fòrça resistía
                   era mòrt o desterrat.
                   I cremareu els sembrats
                   frut de l’esfòrç i el sudor,
                   implantareu el terror
                   i robareu propietats
                   que eren tresòrs estimats
                   fills del treball i l’amor.
                   I vestint seda i bordats
                   i prometen jòyes belles
                  del bras dels enamorats
                  arrancareu les doncelles,
                  desde el dí malhaurat
                  que arribareu a esta tèrra,
                  l’únic cèrt i veritat
                  es la gran calamitat
                  que ens ha portat esta guèrra.
                  Mes ara un grup escollit
                  que trau fòrça del dolor
                  está llest i decidit
                  i llança al vent este crit:
                  ¡guèrra front a l’invasor….!
                  Hi ha projèctes variats,
                  s’han establit els contactes
                  i els mes braus i foguejats
                  ara estan encarregats
                  d’ajustar plans i fer pactes.
                  I somiant nòva vida,
 
 
 
 
 
 
 
                Enfonats en la pobrea,
                no hi ha una sòla Partida
                que no responga en noblea.
 
                 Cada alé de cada pit
   &nbsp
;             es un himne, una cançó:
                 tots els cors son un glapit
                 del que brolla l’espirit
                 de llibertat i unió.
 
                Ya fa moles anys que a Bernia es reunien
                parlaven, somiaven, discutien,
                els mes Graus caps de còlla, els mes valents;
                ploraven i fruïen, compartiem
                projèctes, esperanza, pensament….
                I aplegaven, un dia, els de Canor,
                de Llenes, de Berdica i al calor
                de les velles històries i enyorances
                en la flama gloriosa de l’amor
                el plom fundien i esmolaven llances.
                Els de Benimarraig, sempre esforçats,
                i els hòmens del Binyent, atrafegats
                deixaven casa i solc i s’ajuntaven
                i els de Pinos i Lleus, agermanats
                en un mateix sentir s’acompassaven;
                del allunyat Fanadix, mariners,
                en la terra tembé capdavanters,
                acudien del bras dels peixcadors
                i volien, com tots, ser els primers
                per a enfrentar-se als mòros invasors.
 
Mòro.    Yo no comprenc que ha pasta
                Pero tinc la sesació
                de que aci, en esta ocasió,
                algú loco s’ha tornat
                i si es sols un disbarat
                te molt fácil solució;
                pero si es insurreció
                vos dic que este rebombòri
                acabarà en velatòri
                i que el mort no seré, yo….
 
Cristiá.    Ya fa rato que tracte d’explicar
                Una nòva manera de pensar,
                dels cristians de Benissa: s’han cansat
                de ser esclaus del mòro i treballar
                per a un amo crudèl i despiadat.
                I havía començat l’exposició
                de la nòstra postura i la raó
                que ens anima dispòstos a lluitar
                i, en el vòstre permis, l’explicació
                continuaré, si es que em deixeu parlar:
                Del ample plà, l’ombría i el tossal,
                Semblant, el fosc bramit d’un animal
                quan anhelant reclama companyía.
                Com un cant misteriós i musical
                fet d’anhèl, de passió i melancolía.
                S’alçà el crit decidit i general
                d’un poble que a l’espera es consumía
 
                     per retrobar la vella identitat
                     i que per a guanyar la llibertat
                     s’esgotava en l’esfòrç de cada dia.
                     I huí, cansats d’una existencia indigna
                     llancem, al vent del mon esta consigna:
                     Morirme en l’empen
y si es necessari;
                     Per a donar als fills una pau digna
                     hem de passar abans este calvari;
                     perque a esta raça vella, noble i fòrta,
                     cansada i oprimida, no l’impòrta
2009-11-28T18:39:57+01:00Embajadas|